Molts van ser el avanços que van fer les noves tecnologies fins arribar a la meva adolescència. Recordo que vaig tenir un discman, una televisió que es veia millor, un ordinador més potent (un 486 amb el que jugava al PcFutbol 1.0), etc. Però si hi ha un aparell que marca un abans i un després, aquest és el telèfon mòbil. Vaig tenir el meu primer mòbil quan feia primer de batxillerat i recordo que va ser un canvi significatiu a l`hora de comunicar-me amb els amics. Ara ja no baixaves al carrer i trucaves a l`intèrfon per a que baixessin els teus amics. Ara, abans de sortir de casa, feies una "llamada perdida" i l`altre ja sabia que estabas sortint de casa. Però les "llamadas perdidas" no servien només per això, una "llamada perdida" podia significar allò que vulguessis, només t`havies de posar d`acord amb l`altre per donar-li un significat. Si amb una "perdida" no era suficient per fer-te entendre amb un amic, llavors escrivies un missatge. Però clar, això dels missatges era l`ultima opció perquè, a diferència de les "perdidas" que eren gratis, pels missatges cobraven. I la veritat, no era molt agradable demanar totes les setmanes als pares diners per recarregar el mòbil.
El telèfon mòbil també va facilitar molt l`apropament amb persones del sexe oposat. Podies demanar el número de telèfon a l`altra persona i ja tenies una comunicació directa. Ja no s`havia de fer allò tan desagradable i vergonyós que era trucar a la casa dels pares de l`altra i preguntar si estava. A més a més, amb això dels missatges, si no volies donar la cara parlant directament, doncs enviaves un missatge i arreglat. Encara avui, això dels missatges de text és una bona forma de no donar la cara...
No hay comentarios:
Publicar un comentario